el comte Guifré el Pilós

Temps era temps la nostra terra, era un camí de mal passar. Homes armats hi feien guerra. Enlloc no hi havia pa. A l'un costat, gent de Mahoma. A l'altre cap, guerrers d'ulls blaus. El qui és al mig el mal entoma. Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada i un bell escut tot d'or, el bon Guifré ha arribat a l'albada i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona, dels Pirineus i Montserrat, de la Cerdanya i de Girona, n'ha fet el més gran comtat. Era ferotge però somreia, era pelut però gloriòs, era un cabdill de bona jeia, el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada...