l'hora de la justícia històrica

L’ultima entrada d’aquest bloc, vaig extreure un article, que remenant paperassa em va sortir, i així em va agradar de publicar. Telepatia, avui surt un article en la premsa, que parla de la revisió dels judicis del franquisme, i entre altres la Sílvia Barroso, comenta la d’en Salvador. Com aquells dies d’aquells anys, van ser per a mi d’una activitat important, també crec en la necessitat de publicar aquest reportatge, pel seu interès i per a fer justícia a tots els que van ser assassinats sense mes:

Els tribunals s'enfronten a la demanda de revisió del cas de Salvador Puig Antich i dotze execucions més del franquisme

El Tribunal Suprem ha de decidir aquest mes si autoritza la família de Salvador Puig Antich a presentar un recurs per revisar el consell de guerra que el va condemnar a mort el 1974. És la segona vegada que el Suprem s'enfronta a aquesta petició, i abans de final d'any rebrà la mateixa demanda de la família de Joan Peiró, ministre de Treball per la CNT i afusellat el 1942. A més, l'alt tribunal torna a tenir sobre la taula, per ordre del Tribunal Constitucional, la revisió del cas dels anarquistes Francisco Granado i Joaquín Delgado, executats el 1963. El Constitucional també estudia deu afusellaments de la postguerra a Girona. Aquests casos conflueixen als tribunals en un moment favorable per pressió política per rescabalar les víctimes del franquisme.

«Abans estàvem soles, ara sentim el suport social i institucional.» Aquesta sensació descrita per Carme Puig Antich impulsa la família a tornar a demanar la revisió de la condemna que va portar a l'execució del seu germà, al garrot vil, el dos de març de 1974. El primer intent de revisió, el 1994, va fracassar a la sala militar del Tribunal Suprem, al Constitucional i al Tribunal d'Estrasburg, que es va inhibir al·legant que el 1974 l'Estat espanyol no havia firmat el conveni de drets humans.Poc després d'aquella negativa, però, es va començar a gestar, amb mocions als ajuntaments, el Parlament i el Congrés, el corrent d'opinió que reclama la reparació dels abusos del franquisme, ajornada des de la transició. El 2002, el Parlament va demanar al govern estatal que instés la fiscalia a presentar recursos de revisió de les condemnes a mort dels «lluitadors antifranquistes» i va sol·licitar a la Generalitat que ajudés els familiars dels condemnats que iniciessin el tràmit.Trenta-un anys després del consell de guerra, Francesc Caminal, l'únic dels advocats de Puig Antich que encara és viu i el lletrat que va dirigir el primer recurs, continua sentint la necessitat que els tribunals reconeguin que «Salvador no era cap bandoler, sinó un lluitador antifranquista». Per Caminal, l'objectiu és més assolible ara que el 1994, sobretot després que el Constitucional hagi obligat el Suprem a fer les proves proposades pels demandants abans de decidir si permet la revisió del cas dels anarquistes Granado i Delgado. També el magistrat de la sala penal del Suprem José Antonio Martín Pallín, encapçala el corrent que reivindica les revisions, creu que el recurs pot prosperar «perquè hi va haver defectes de prova» en el judici. Per Martín Pallín -que no forma part de la sala que veurà el cas-, l'argument de la seguretat jurídica -segons el qual no es podria revocar gairebé cap sentència- «ha de cedir davant d'altres principis més importants, com el dret a un judici just».Els advocats que han preparat el nou recurs, Sebastià Martínez Ramos i Olga de la Cruz, presenten les proves que el tribunal militar no va admetre el 1974 i assenyalen com a defecte del procés el fet que s'imputés a Puig Antich un assassinat amb finalitat terrorista, que comportava la pena de mort. L'acusaven d'haver mort un policia en un tiroteig al portal del número 70 del carrer Girona, un habitacle de sis metres quadrats on es van ajuntar cinc policies, dos detinguts i sis pistoles.La defensa sempre va dir que Puig Antich només volia fugir en veure's atrapat per la policia amb dos dels seus companys del MIL, Santi Soler i Xavier Garriga Paituví: «Havien quedat per parlar, no anaven a matar ningú, com a molt va ser un homicidi involuntari», puntualitza Martínez Ramos. Aquest matís serà la clau de la discussió jurídica, però abans cal convèncer la sala militar del Suprem perquè autoritzi el recurs. Per aconseguir-ho, els lletrats ofereixen la declaració de Ramon Barjau, el metge de l'hospital Clínic que va veure el cadàver del policia. Barjau sosté que el cos tenia cinc orificis de bala i no els tres que consten en l'autòpsia, desenvolupada irregularment en una comissaria. El consell de guerra no va admetre el testimoni de Barjau ni el de Xavier Garriga, que manté que la policia va inventar-se la seva declaració.La tesi final és que el tiroteig va ser «intens» -Puig Antich va rebre dos trets- i la trajectòria de les bales «erràtica». El fet que el tribunal es negués a fer proves balístiques i que l'autòpsia fos irregular hauria amagat que algun dels trets mortals del policia podia ser d'un altre agent. Una simulació infogràfica presentada al tribunal intenta evidenciar que no hi ha cap prova que fos Puig Antich qui va matar el policia.

Anticapitalista sense vocació de màrtir

Tot i entendre la demanda de revisió del cas «per raons humanes i per la família», els antics companys de Puig Antich al MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) temen la mitificació del personatge, sobretot ara que es roda una pel·lícula de la seva vida. El mateix Puig Antich, poc abans de l'execució, va aclarir que no tenia «consciència de màrtir» en una carta al seu pare recollida en el llibre Compte enrere, de Francesc Escribano. En aquesta idea insisteix Ricard de Vargas-Golarons, el membre del MIL que s'encarregava de les publicacions del grup i de llogar els pisos que necessitaven. «No hem volgut mai màrtirs, Salvador era un més de nosaltres, feia el que havia de fer i sabia que s'arriscava. Tots assumíem riscos perquè hi havia possibilitats reals de transformar la societat», argumenta.De Vargas rebutja la definició de «lluitador antifranquista» per a Puig Antich. «És clar que era antifranquista, tots n'érem, però anàvem més enllà, érem anticapitalistes, partidaris de l'autogestió dels treballadors en la lluita obrera, un moviment que va tenir molta força a Catalunya els 70 i que defugia la militància en els partits polítics, que només buscaven una quota de poder, i en els sindicats», matisa De Vargas.El MIL va sorgir el 1971 i es va autodissoldre l'agost de 1973, un mes abans de la detenció de Puig Antich. Liderat per Santi Soler i els germans Ignasi i Oriol Solé Sugranyes, el MIL volia bastir un marc teòric basat en el marxisme no leninista per als grups obrers, als quals proveïa de mitjans econòmics per poder organitzar vagues prohibides, que comportaven acomiadaments. Els atracaments o expropiacions a bancs eren la font d'ingressos.

EL TIROTEIG

Tret a l'estomac

Puig Antich és agafat per darrere pel policia Bocigas. Al davant té els agents Anguas i Santorum. Segons el recurs, el primer tret que rep Anguas -no mortal- li forada l'abdomen i el fa doblegar-se cap endavant

Des de terra.

Bocigas i Puig cauen a terra armats i es disparen els trets que maten Anguas. No es van trobar bales al cos del policia, només orificis d'entrada i de sortida. Cap pèrit els va examinar per dir quina pistola els havia causat

Vista zenital.

Bocigas i Puig Antich un sobre l'altre. El recurs recorda que Puig Antich havia rebut set cops de culata al cap -un dels policies ho va admetre en el judici- i que estava a punt de perdre el coneixement.