fa uns anys

Als que hem nascut fa alguns anys.... la veritat, no sé com podem sobreviure.

el subdesenvolupament o l'estancament econòmic vindra de l'estat, i no dels individus

No hi ha mès riquesa per repartir que aquella que es crea.
El procés de mundialització econòmica tè unes servituds per als europeus i una és adequar-nos al nou entorn.
L'error mès greu que podem cometre és aferrar-nos a allò que és fals amb la mateixa passió que s'experimenta per la veritat.

per a tots vosaltres

Ja no teniu res per perdre. Heu llançat
les sobrances inútils d'un llegat
de somnis i tendresa.

Ara penseu una mica en els altres:
en els que esperen,
en els que creuen,
en els que confien.
Tots plegats vivim sempre de deixalles.


Miquel Martí i Pol.
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/

voltor.m

Ocell molt gros, de color negre o molt fosc, de cap pelat i el coll voltat d'un collar de plomes llargues; és carnisser, viu per les roques altes i s'alimenta sobretot d'animals morts; és del gènere Vultur o Gyps, sobretot les espècies Gyps fulvus i Vultur monachus; cast. buitre.(voleu veure uns quans 'buitres' en acció?) Veem que'l voltor va sercar sa vianda en les bèsties mortes, pudentes, vermenoses, Llull Cont. 109, 10. Los voltors menyspresaren lo fetge de Tici, Metge Somni iii. Acomanada a lops e cans, buytres, milans, corps e voltôs per guardadôs, Spill 13225. O del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son fullam, Costa Poes. 44.

we are a nation and we have the right to decide!

We, the undersigned organisations and social movements -drawing on a broad plurality of Catalan political and socials sectors- wish to be heard in the debate that has been opened over the reform of the Statute of Autonomy of Catalonia and to express our concern over the climate of hostility being generated from anti-democratic circles intended to undermine our country's legitimate political and democratic aspirations. Evoking the struggle of the Assembly of Catalonia for the reestablishment of the Statue of Autonomy as a means of exercising the right to self-determination, and evoking as well the memories of twenty-five years past when the Catalan nation marched in resistance to the offensive against expressions of its identity, we find it necessary to take to the streets once again under the banner "We are a nation and we have the right to decide!"
It is the conviction of the organisers that we must exercise our right to protest if we are to ensure that our laws are consistent with the needs and wishes of the Catalan people, and as such that they contribute to social progress, citizens' and immigrants' rights, social and labour rights, language and culture, the environment, gender equality, housing, communication technologies, education, healthcare and social security, among other issues. In this way we reaffirm that there can be no true self-government without fiscal sovereignty, without investment in infrastructure and without international relations and cooperation.
Because we are a country that wishes to defend its identity, it is our right--as it is of other nations--to freely decide for ourselves the kind of future we want. What we decide for ourselves should not be meddled with by others.
As a matter of liberty and of democracy, we will march on February 18 to demonstrate that "We are a nation and we have the right to decide!"
Platform "Pel dret de decidir" (For the right to decide)


[ Català ]
[ Deutsch ]
[ Español ]
[ Français ]
[ Italiano ]
[ Português ]

Francesc Ferrer i Gironès mor als setanta anys

Ha mort el divendres 17/02/06 al migdia al seu domicili de Girona. El seu cos fou incinerat en privat, l'Ajuntament de Girona obrí un llibre de signatures per qui vulgues fer palès el seu condol.
El 1985 es va vincular al grup CC i més tard va acabar sent un dels membres fundadors de Convergència. Va ser elegit consecutivament senador durant cinc legislatures (1977-1993) i, des de 1995, era diputat independent d'ERC per Girona. Ferrer i Gironès va néixer a Girona el 26 de juliol de 1935. Des de ben jove es va implicar en la vida social, cívica i cultural gironina i catalana: soci-promotor de la llibreria Les Voltes, promotor de la societat cooperativa Delta, redactor de la revista "Presència", president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, iniciador de la campanya de catalanització del topònim de Girona, president de l'associació Amics de la Bressola, patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans), col·laborador de la Comissió de la Dignitat... Al llarg de la seva vida va rebre multitud de distincions: Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977), Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986), Orde del Mèrit Constitucional (1988), menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).Ferrer i Gironès va dedicar gran part de la seva activitat política a la defensa de la llengua catalana davant dels organismes i responsables polítics de l'Estat espanyol, així com també a la conscienciació lingüística dels catalans. Va publicar diversos assaigs: La persecució política de la llengua catalana (1985), Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió lingüística (1990), Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000), El Gran Llibre per la Independencia (2004).El 25 de juny de l'any passat, la Fundació Josep Irla li va retre un homenatge nacional.

¡ visca catalunya!

Desprès de tot l’enrenou que esta succeint amb el tema de Catalunya i l’Estatut entre altres, vull donar a saber un article que pot ser interessant per a donar a conèixer.
Els principals partits catalans apel·len al seny... Mentrestant, una part del poble, no pas enduta per la rauxa, pensa en el dia en què una representació del país es va plantar a la capital del regne a defensar els drets col·lectius lluny de l’ànim d’acabar acceptant unes rebaixes d’hivern. Potser aquests partits i aquests ciutadans només es posen d’acord a l’hora de constatar que aquell dia gloriós, en que Catalunya dialogava amb Espanya al marge dels interessos particulars de cada força política, no es van veure a Madrid gaires personalitats de la vida publica donant suport a l’ambaixada catalana.
Per damunt de totes les reaccions, s’ha de destacar la del periodista i escriptor gallec Ramon Chao (Villalba, 1935), que el 9/12/06 va publicar a “La voz de Galícia” un article modèlic: Visca Catalunya. Aniria molt be (penso) fer-lo llegir a totes les escoles. Les d’aquí, les d’allà, i ha qui sigui d'interès:

ME GUSTAN los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo. Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón. Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades. Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano. Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalán donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos. Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa. El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda. Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra». Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

RAMÓN CHAO

© Copyright LA VOZ DE GALICIA S.A.

regalèssia

Detall de la planta amb les fulles i les flors

Nom científic: Glycyrrhyza glabra L.

Nom vulgar: Regalèssia, pal dolç, regalíssia

Família: Papilionàcies

Descripció: Herba perenne de la família de les papilionàcies de fins a 1' 5 m d'alçada. Tiges erectes, glabres, ramificats per la part inferior. Fulles amb pecíol curt, compostes amb fins a 17 folíols apegalosos. Flors axil·lars de color blau o violaci, agrupades en raïms , amb 1 cm, més o menys, de longitud. El fruit és un llegum de fins a 2 cm de longitud.

Hàbitat: Procedeix de l'Europa mediterrània i d'Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs, naturalitzada en llocs humits, llits de rius secs, barrancs, etc.

Principis actius:
. Sucres : glicirrizina, glucosa i sacarosa · Flavonoides: licoflavonol, licoricona, glycirol, glyzarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona,
· Saponines
· Tanins
· Betacarotes
· Aminoàcids: asparagina.
· Proteïnes
· Àcids: salicílic, màlic, betulínic, glicirretic
· Minerals: Calci, crom, cobalt, fòsfor , magnesi potassi, silici i sodi.
· Vitamines: Vitamina C i Tiamina.

Parts actius: Les arrels

Usos : Medicinals
La regalèssia és una planta els usos medicinals de la qual són molt variats i se esta utilitzant molt actualment. Tant la seva arrel seca en preparacions casolanes com tota una sèrie de productes normalitzats i presentats de diverses maneres ( càpsules, pastilles, comprimits, tintures, crema seca, etc.) pot ser trobat en les farmàcies o herbolaris. Totes elles tenen com a base l'arrel d'aquesta planta i el seu component principal, la glicirrizina. Aquest component ha estat elaborat tradicionalment a partir de les arrels de tres anys que encara no han produït fruit i que es solen recollir durant l'octubre i el novembre. El procés consisteix en picar-les i fer-les bullir a foc lent en calderes de coure removent constantment fins que se es formi una pasta consistent. A aquesta pasta se li dóna la forma oportuna i es deixa assecar sobre taulers de fusta. Actualment modernes màquines realitzen el procés en cambres de vapor. En la composició del regalèssia solen entrar altres productes edulcorants que dissimulen la seva amargor natural. Com la glicirrizina presenta certes incompatibilitats i una possible toxicitat, com veurem més tard, es venen productes normalitzats de regalèssia sense aquest component, que s'anomenen DGL ( Deglycyrrizinated Licorice , que vol dir en anglès regalèssia sense glicirrizina) i que té unes propietats diferents a la varietat completa. A més de preparats normalitzats de regalèssia, s'utilitza també la seva arrel seca triturada per a realitzar decoccions i tintures realitzades amb l'arrel seca macerada en alguna beguda alcohòlica de 45 º durant 15 dies. L'avantatge de l'arrel és que, una vegada recollida i rentada adequadament, es pot guardar i es conserva perfectament fins que decidim realitzar una preparació.

Usos Industrials:
Donat el poder del regalèssia com edulcorant , s'utilitza habitualment en la confecció d'aliments i begudes, superant en molt el poder d'altres endolcidors. Igualment s'utilitza en la indústria del tabac per a millorar el sabor dels cigarrets.

Toxicitat: La glicirrizina posseeix propietats mineralcorticoides i glucocorticoides. El seu ús prolongat produeix efectes negatius en l'organisme amb augment de la pressió sanguínia ( hipertensió ) , augment del sodi i retenció de l'aigua. Es produeix una perduda anormal de potassi que condueix a un estat anomenat hipocalèmia o falta de potassi en la sang. Moltes de les intoxicacions es produeixen d'una manera inconscient amb l'ús habitual d'aquesta planta en caramels, sobretot aquells per a refrescar l'alè. Altres causants de les intoxicacions són beure quantitats grans de begudes que continguin regalèssia, com l'aniset, el fumar molt de tabac tractat amb aquesta planta, el menjar gomes de mastegar o caramels. La dosi tòxica depèn de cada individu però la Comissió Europea, en un estudi del 2004, recomana que les dosis diàries d'àcid glicirretic no superin els 100 mg diaris ( Es coneix el cas d'una dona anglesa que havia estat menjant un paquet de 200 gr. diaris de caramels de regalèssia per a alleujar el restrenyiment. Al final va haver de ser ingressada en l'hospital per presentar un estat general molt dèbil amb una pressió sanguínia molt elevada)En un estudi realitzat a Iran es va comprovar com l'administració d'1,3 gr. d'extracte sec de regalèssia durant deu dies consecutius disminuïa la testosterona dels afectats i inhibia el seu desig sexual. Igualment un estudi portat a terme a Finlàndia va arribar a la conclusió que el consum de regalèssia portada a parts prematurs.

No es pot utilitzar en casos de diabetis del tipus II, en pacients amb hipertensió arterial, amb aquells que tinguin poc de potassi en la sang, en malalts d'hepatitis i durant l'embaràs.

Símptomes: Mal de cap per augment de pressió, edemes principalment en la cara i en els turmells , sensació d'extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, perduda de la menstruació, problemes en la libido per augment de la testosterona en els homes, arítmia, etc.L'ús de la regalèssia esta desaconsellat si s'estan prenent altres medicaments com els que es subministren per a augmentar la pressió arterial ( Poden provocar un augment massa elevat de la tensió ) , els corticoides ( igual que la regalèssia, produeixen retenció de líquids) o els productes que es prenen per a tonificar el cor.

Tractament: Abandonar la ingestió d'aquest producte, atenció mèdica en casos necessaris amb respiració assistida i vigilància del ritme cardíac. En molts casos serà necessari proporcionar algun hipotensor per a abaixar la pressió arterial i controlar els electròlits, especialment el potassi.

Propietats medicinals en profunditat:

Nom vulgar: Regalèssia, pal dolç, regalíssia

Nom científic : Glycyrrhyza glabra L.

Família. Papilionàcies

Hàbitat:Procedeix de l'Europa mediterrània i d'Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs, naturalitzada en llocs humits, llits de rius secs, barrancs, etc.

Característiques: Herba perenne de la família de les papilionàcies de fins a 1' 5 m d'alçada. Tiges erectes, glabres, ramificats per la part inferior. Fulles amb pecíol curt, compostes amb fins a 17 folíols apegalosos. Flors axil·lars de color blau o violaci, agrupades en raïms , amb 1 cm, més o menys, de longitud. El fruit és un llegum de fins a 2 cm de longitud.

Components:
. Sucres : glicirrizina, glucosa i sacarosa · Flavonoides: licoflavonol, licoricona, glycirol, glyzarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona,
· Saponines
· Tanins
· Betacarotes
· Aminoàcids: asparagina.
· Proteïnes
· Àcids: salicílic, màlic, betulínic, glicirretic
· Minerals: Calci, crom, cobalt, fòsfor , magnesi potassi, silici i sodi.
· Vitamines: Vitamina C i Tiamina.

La regalèssia és una planta l'usos de la qual usos medicinals són molt variats i se esta utilitzant molt actualment. Tant la seva arrel seca en preparacions casolanes com tota una sèrie de productes normalitzats i presentats de diverses maneres ( càpsules, pastilles, comprimits, tintures, crema seca, etc.) es poden trobar en les farmàcies o herbolaris. Totes elles tenen com a base l'arrel d'aquesta planta i el seu component principal, la glicirricina. Aquest component s'ha vingut elaborant tradicionalment a partir de les arrels de tres anys que encara no han produït fruit i que es solen recollir durant l'octubre i el novembre. El procés consisteix en picar-les i fer-les bullir a foc lent en calderes de coure removent constantment fins que se es formi una pasta consistent. A aquesta pasta se li dóna la forma oportuna i es deixa assecar sobre taulers de fusta. Actualment modernes màquines realitzen el procés en cambres de vapor. En la composició del regalèssia solen entrar altres productes edulcorants que dissimulen la seva amargor natural. Com la glicirricina presenta certes incompatibilitats i un possible toxicitat, com veurem més tard, es venen productes normalitzats de regalèssia sense aquest component, que s'anomenen DGL ( Deglycyrrizinated Licorice , que vol dir en anglès regalèssia sense glicirricina) i que té unes propietats diferents a la varietat completa. A més de preparats normalitzades de regalèssia, s'utilitza també la seva arrel seca triturada per a realitzar decoccions i tintures realitzades amb l'arrel seca macerada en alguna beguda alcohòlica de 45º durant 15 dies. L'avantatge de l'arrel és que, una vegada recollida i rentada adequadament, es pot guardar i es conserva perfectament fins que decidim realitzar una preparació.

Ús intern

Aparell digestiu:

· Antiespasmòdic, antiinflamatori i antiàcid: L'arrel d'aquesta planta posseeix propietats antiespasmòdiques i antiinflamatòries de la mucosa gàstrica. ( Infusió d'una cullerada petita d'arrel seca triturada per got d'aigua. Prendre 2-3 tasses al dia.) No obstant, s'ha comprovat la major capacitat dels preparats amb regalèssia DGL ( regalèssia sense glicirricina) per a contrarestar l'acidesa estomacal i neutralitzar l'excés d'acidesa. Aquesta propietat és molt interessant per a aplicar tractaments en aquells casos en què es requereixi rebaixar l'acció dels àcids estomacals , com són:
· acidesa gàstrica
· úlcera gàstrica, esofàgica
· les nafres en la boca. ( Mastegar 3 hòsties de regalèssia sense glicirricina unes tres vegades cada dia) Sembla que el seu ús alleuja el restrenyiment.
· Protector del fetge: S'ha comprovat com la ingestió de productes normalitzats amb glicirricina de la regalèssia exerceix una funció protectora del fetge, alliberant-lo d'aquelles substàncies tòxiques que li resulten perjudicials, protegint i revitalitzant les seves cèl·lules. Aquesta propietat és útil per a tractar · malalties del fetge, com la hepatitis B. ( 3 comprimits al dia d'arrel de regalèssia)

Aparell respiratori:

· Dolor de gola, tos, refredats : A més de les seves propietats bactericides, la regalèssia posseeix propietats antiinflamatòries i suavitzants de les mucoses respiratòries així que la seva arrel resulta molt adequada per al tractament de les afeccions respiratòries, com els dolors de gola, la tos, el pit carregat pel refredat, l'asma, etc. ( Realitzar una decocció amb una cullerada petita d'arrel seca per got d'aigua. Prendre tres gots al dia com a màxim). Antivíric:
La capacitat de la glicirricina per a inhibir el creixement dels virus ha sigut utilitzada per a combatre una sèrie de malalties de tipus víric: · Amb malalts de SIDA s'ha comprovat experimentalment com a aquells pacients portadors del virus que se els subministrament aquest component van aconseguir retardar els símptomes adversos que produeix aquesta malaltia una vegada es manifesta. ( L'administració d'algun preparat que contingui glicirricina d'acord a les condicions del prospecte pot ser adequat per a estos malalts)
· Aquestes propietats podrien ser aprofitades per al tractament de la grip. ( Realitzar una decocció amb una cullerada petita d'arrel seca per got d'aigua. Prendre tres gots al dia com a màxim).

Antidepressiu:

La regalèssia ajuda a combatre la depressió. Influeix en aquesta propietat la presència de diversos minerals com el calci i el magnesi, la vitamina C i el flavonoide isoliquiritigenina, aquest últim amb propietats estudiades experimentalment per a inhibir el creixement de tumors cancerosos, junt amb els betacarotens o l'àcid betulínic. ( Infusió d'una cullerada petita d'arrel seca triturada per got d'aigua. Prendre 2 tasses al dia.)
Menopausa: A més de totes les propietats anteriors, la glicirricina té la propietat de regular els estrògens en les dones. La seva utilització durant el període de la menopausa podria millorar els símptomes adversos que el període ocasiona moltes vegades. ( Prendre algun preparat normalitzat pur d'acord a les condicions del prospecte)

Tabaquisme: (Ajuda a deixar de fumar)
Resulta molt adequat xuclar un tros d'arrel de regalèssia quan es té el desig de fumar, no sols perquè substitueix l'hàbit reflex de xuclar la cigarreta sinó perquè aquesta planta conté principis que ajuden a desintoxicar l'organisme i fan que el gust del tabac resulti desagradable.

Ús extern

Inhibidor del creixement de microorganismes: Les aplicacions de la regalèssia en ús extern es fonamenten en la capacitat d'aquesta planta per a inhibir el creixement dels microorganismes, tant virus com bacteris o fongs. Entre les múltiples aplicacions destacaríem les següents: · Virus de l'herpes: L'aplicació d'una rentada amb la decocció d'un tros d'arrel seca durant 15 minuts sobre la cara o el pit dels malalts del virus de l'herpes zoster ajuda a la curació més ràpida de les nafres i disminueix el seu dolor. Per a ajudar al seu tractament, part de la decocció es pot usar internament.

· Fongs: El mateix tractament vist anteriorment pot ser útil per al tractament extern dels fongs. ( Mullar la part afectada amb una gasa mullada amb el líquid resultant de la decocció)
· Psoriasi: L'aplicació d'extracte d'arrel de regalèssia sobre la pell afectada de psoriasi ajuda a millorar el seu estat i ajuda a què el tractament convencional tingui més efecte.
· Infeccions de la vagina: Els rentats vaginals amb el líquid resultant de la decocció ajuden a eliminar els microorganismes. Per a les infeccions vaginals pot resultar interessant reforçar la immunitat bevent de tant en tant el líquid resultant de la decocció d'una cullerada petita d'arrel seca triturada per got d'aigua.

Tractament del cabell

· Caiguda del cabell: La regalèssia ajuda a conservar el cabell a l'inhibir la formació de l'hormona dehidrotestosterona. ( Realitzar una decocció amb un tros de regalèssia. Deixar refredar i afegir el líquid sobre el cabell al costat del xampú habitual)
· Cabell gras i caspa: La regalèssia disminueix les secrecions de greixos del cabell i permet un millor control de la caspa. ( Infusió de la planta seca. Barrejar amb vinagre i esbaldir el cabell després de rentar-lo.

Contraindicacions
És una planta l'ús de la qual prolongat presenta una provada toxicitat. Igualment presenta unes contraindicacions i unes interaccions amb certs medicaments que s'han de tenir en compte

una dona mata amb un ganivet el seu company sentimental durant una discussió, a la franja

L'agressora assegura que l'home la va atacar abans.

AGÈNCIES. Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

Una dona de 44 anys va matar abans-d'ahir a la nit el seu company sentimental, de 54, durant una discussió al domicili familiar, a Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la Franja de Ponent. Segons la versió de l'agressora, que va ser detinguda després dels fets per la Guàrdia Civil, l'home va atacar-la i ella va respondre agafant un ganivet i clavant-l'hi al pit.


Segons la Subdelegació del Govern d'Aragó, la discussió a Areny de Noguera va passar pels volts de dos quarts de dotze de la mitjanit de dijous. La Guàrdia Civil va rebre l'avís que hi havia un home ferit d'arma blanca i va anar fins a la casa, situada al carrer Sant Miquel de la població. Allà van trobar el cadàver de l'home i van detenir la seva companya sentimental com a presumpta autora d'un delicte d'homicidi. La detinguda va reconèixer els fets, però va assegurar que havia matat l'home en defensa pròpia. Segons la seva versió, tots dos van tenir una forta discussió que va anar pujant de to fins que l'home va agredir-la amb un estri de cuina. Ella va agafar un ganivet i va clavar-lo al seu company, el qual tenia diversos antecedents per agressió contra la presumpta homicida. La versió donada per la detinguda va ser corraborada per una tercera persona que va presenciar els fets i que ahir van declarar davant la policia. Aquest testimoni, que sopasva amb la parella, va veure tota la discussió sense intervenir-hi fins que es va produir l'agressió. El crim ha provocvat una gran consternació entre els veïns d'aquest petit municipi, ja que l'home mort, Gustau Comas Alvareda, paleta de professió, tenia fama de ser «molt tranquil i pacífic». La parella feia anys que vivien junts. La Guàrdia Civil va procedir a la detenció de la presumpta agressora, que va reconèixer els fets, i que li imputen unb delicte d'homicidi. El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre s'ha fet càrrec del cas i la detinguda hi declararà en les pròximes hores.

el compromís de casp

Ploren les campanes per serres i planes, que el bon rei Martíal palau s'acaba de morir. Qui ens farà de pare? Qui regnarà ara, que el bon rei Martíal palau s'acaba de morir?
Jaume d'Urgell jeu a dins d'un castell. L'hi ha tancat Don Fernando. Ningú no parla d'ell. Planyeu el comte d'Urgell que n'és pres i es fa vell. Li han negat la corona el ceptre i el mantell.
A Casp es reunia l'assemblea, un dia, dels nou delegats per triar-hi un rei pels tres estats. Els aragonesos ja arriben entesos. Ai, no els catalans! També dubten els valencians.
Jaume d'Urgell...
Trien Don Fernando i a Don Jaume fan dur les noves cruels: que els seus pobles no li són fidels. Toquen les campanes per serres i planes. Qui no les sentís! A Casp és firmat el compromís!
Jaume d'Urgell...

els almogàvers

Infla't vela, vola vaixell! Tots tenim pressa i el sol ens rosteix la pell! Som soldats camí d'Orient i no ens fan por les onades ni el vent!
De petit, al poble vaig ser pastor. Però a Constantinoble sóc el senyor! M'han donat riqueses, casa i cavalli fins cinc princeses per anar al ball!
Diuen tots que som mala genti és ben veritat, maleït siga el món dolent! Serà nostre tot el que es veu: el mar, la terra i les joies de preu!
De petit, al poble...
Fills de Grècia, fora del pas!Fem estropicis si ens puja la mosca al nas! Que ningú no digui ni piu!El que es bellugui ens el menjarem viu!
De petit, al poble...

jaume I

Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent! "El rei, el rei!" mil veus criden al vent. Amb la cara encesa sota el casc lluentcavalca En Jaume, bell i somrient.
De petit, petit, que sap defensar-se sol. És el més valent i és amorós. Àliga reial que es llança i emprèn el vol! És alt i cepat i té el cabell ros.
El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou, els vaixells del rei En Jaume es feien a la mar. I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou conquerida i poblada per gent de l'Empordà.
Quin soroll d'espases...
El va portar al món Maria de Montpeller. Al combat son pare cau vençut. Pobre rei infant! És orfe i és presoner! Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.
El 8 de setembre de l'any 1238 els soldats del rei En Jaume van entrar a la ciutat de València. Hi van hissar la bandera catalana i el rei va besar la terra i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.
Quin soroll d'espases...