voltor.m

Ocell molt gros, de color negre o molt fosc, de cap pelat i el coll voltat d'un collar de plomes llargues; és carnisser, viu per les roques altes i s'alimenta sobretot d'animals morts; és del gènere Vultur o Gyps, sobretot les espècies Gyps fulvus i Vultur monachus; cast. buitre.(voleu veure uns quans 'buitres' en acció?) Veem que'l voltor va sercar sa vianda en les bèsties mortes, pudentes, vermenoses, Llull Cont. 109, 10. Los voltors menyspresaren lo fetge de Tici, Metge Somni iii. Acomanada a lops e cans, buytres, milans, corps e voltôs per guardadôs, Spill 13225. O del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son fullam, Costa Poes. 44.