no poden matar les idees, Saro-Wiwa

Fa justament deu anys, et van passar la corda pel coll i et van penjar a la forca. Eres una veu incòmoda, Ken Saro-Wiwa, per al dictador de torn. Vas parlar alt i clar, en defensa de la pau, del teu petit poble ogoni, de l'entorn natural espatllat per les petrolieres, de la prostració dels africans. La teva energia incansable et va permetre arribar a totes les llars nigerianes, i qui no et coneixia pels teus llibres, et coneixia pel serial televisiu Basi & Co., que retratava les misèries de les barriades de Lagos. Amb Sozaboy, la crònica surrealista d'un nen soldat, vas denunciar els horrors de la guerra, i la teva paraula va circular arreu del món. La teva protesta contra la injustícia va ser reconeguda, encara que a mi potser m'impressionava més la teva protesta contra la sordidesa. "On aniràs ara", cantaves al soldat anònim, caigut en l'enèsim conflicte africà, "desfilant cap enlloc, on el no-res espera el no-res". Tu sabies prou bé, Ken, que la mort injusta d'una persona corrent no era pas millor que la d'un periodista o un escriptor. En l'extermini no hi ha rànquing possible, i les víctimes són totes de plànyer. Però també sabies que la intenció, la intenció de l'assassí, és pitjor, perquè a més de suprimir una ànima, pretén liquidar una veu. Vas dir que no podrien matar les teves idees, Ken, i aquí ens tens, honorant la pervivència de la paraula. En aquest dia internacional de l'escriptor empresonat, que ens recorda que a qualsevol gàbia, entre barrot i barrot, hi ha forats per on s'escapen els mots.

Alfred Bosch